| Museo |
Museo de Menorca
|
| Inventario |
26543
|
| Clasificación Genérica |
Escultura
|
| Objeto/Documento |
Talla popular
|
| Nombre Específico |
Velló
|
| Autor/a |
Germans Monjo i Monjo
|
| Título |
Home amb frac
|
| Materia/Soporte |
Fusta
Cartó
Ferro
|
| Técnica |
Policromia
Tremp
|
| Dimensiones |
Altura = 32,20 cm; Profunditat = 9,80 cm; Amplària = 13,80 cm
|
| Descripción |
Talla popular d´un senyor sobre una peanya. És de fusta i l´ala del capell és de cartó. Vesteix frac groc cordat amb sis botons centrals, calçons blancs perfilats a les bandes amb una ratlla negra i sabates que sobresurten. Un gran capell amb l´ala remata el personatge.
Aquesta peça està feta de tres parts ajuntades amb petits claus de ferro, que també entren a formar part de la decoració (botons del frac ).
|
| Iconografia |
Figura masculina
|
| Datación |
1870[ca]-1930
|
| Contexto Cultural/Estilo |
Edat contemporània
|
| Lugar de Producción/Ceca |
Mahón
|
| Uso/función |
Decoratiu; joguina
|
| Historia del Objeto |
EXPOSICIONS: 2001-2002 Vives Llull
|
| Clasificación Razonada |
Aquesta peça juntament amb 18 més provenen de la mateixa col·lecció i varen ser fabricades pels mateixos artesans de Maó.
Són conegudes com a vellons. El seu nom prové de la paraula velló, paraula que trobam sovint amb una pronunciació deformada: bayons, vellons.
Les investigacions orals i també les fonts de l´arxiu municipal de Maó ens van dur a la conclusió que les talles varen ser fabricades per tres germans: Francesc, Jaume i Lluís Monjo Monjo, nascuts entre els anys 1849 i 1852. Els tres vivien al camí des Castell, on tenien el taller i la botiga.
Els tres germans treballaven manualment la fusta amb un ganivet fent les diferents parts de les peces, que després ajuntaven mitjançant claus de ferro que a vegades eren utilitzats també com a elements decoratius (botons). La majoria estan subjectes a un pedestal de la mateixa fusta. Un cop tallada la fusta, la talla es pintava amb diversos colors i a alguna se li incorporava qualque complement realitzat en fusta, cartó, palla i filferro. Són talles petites, l´alçària de les quals oscil·la entre els 7 i els 33 centímetres. També tenen uns trets comuns a les faccions: ulls grossos, celles molt marcades, nas prominent i boca petita amb mitja rialla. Els artesans varen voler plasmar els personatges populars de l´època, com s´aprecia en la indumentària que correspon al segon terç del segle XIX i primer terç del XX, donant-los uns trets quotidians i caricaturescs.
La seva funció no és molt clara, però sembla que en un principi s´identificaven com a joguines. També hi ha la possibilitat que fossin peces fabricades per decorar i com a record, ja que sabem que varen ser comprades per molta gent que feia estades a Menorca (Andreu, 1994: 59-61).
|
| Bibliografía |
ANDREU ADAME, Cristina. Talles populars: els vellons. Revista Mare de Déu de Gràcia. Maó: Editorial Menorca, S.A., 1994. p. 59-61.
ANDREU ADAME, Cristina; ISBERT VAQUER, Francesc. Les talles de la col·lecció Vives. Maó: Museu de Menorca, 2001. pàg. 75 / il. 74; J. Vives Llull. L´home i el col·leccionista. La col·lecció Vives Campomar al Museu de Menorca. Catàleg de l´exposició. Treballs del Museu de Menorca, 25.
|
| Forma de Ingreso |
Dació
|
| Fecha de Ingreso |
17/06/1991
|
| Catalogación |
Andreu Adame, Cristina; Isbert Vaquer, Francesc
|
